domingo, 22 de octubre de 2017

                                         No hay texto alternativo automático disponible.



APABULLANT concert de King Crimson ahir a Dallas....

Una de les coses bones de viure als USA és tenir la oportunitat de veure sovint els teus grups favorits a la teva ciutat... Si fa poc va ser el Waters, ahir va ser el torn dels Crimson (i al Desembre els Dream Theater! ;)
La gira del "Radical Action Tour", més coneguda com la dels tres bateries en directe, la veritat es que em tenia encuriosit... 3 bataques? en serio cal? Encara que siguin els Crimson... no han anat massa lluny?
Be, no només no van anar massa lluny sino que us juro per la meva copia en K7 de "voices beyond my curtain" de Tale Cue, que va ser el MILLOR bolo dels Crimson que he tingut mai la sort de veure en directe!
Estic pensant de no anar a veure cap mes bolo en directe si no porta almenys 3 bataques!!!
No em feu dir el nom de tots els membres, crec que ni el mateix Fripp se'n recorda; 3 bateries: Garrison, Pastelotto, i un tercer (stacy crec, que tambe tocava el teclat), i darrera, Mel Collins, Tony Levin, un tercer teclista, Jakko Jakszyk i l'empatia feta persona sota la mascara de Robert Fripp
Una de la posada en escena MENYS currat de la història, en serio, 7 musics que ni es van bellugar mes d'un pam en mes de dues hores, i un joc de llums que , no exagero, va ser invariable llevat d'un canvi a vermell al final. Ni un sol pont o afinitat cap al public (be si, en unmoment Mel collins va tocar la la flauta la melodia de la serie Dallas..;) . Ni, hola, ni gràcies, NI adeu. Absolutament res mes que música. Pero nens... QUINA MÚSICA!!!!
Quin puto desplagament de talent i virtuosisme. 
Recordeu aquelles performances de la Fura dels Baus que un no sabia on mirar perque estaven passant mil coses a l'hora? Doncs una mica el mateix... la sensació de QUI COLLONS ESTA FENT AIXÔ QUE SONA TAN BE? va ser una constant!
Especial menció per Mel Collins... va tocar mitja dotzena de saxos i en tots, TOTS va estar brillant... de que collons esta fet aquest home?
Ah! i entre els mil jocs de bateries, un moment que estaven tocant amb 12 baquetes al mateix temps , si, 12!!
I coses que jo no havia sentit mai, no se si per reinterpretacio o per que simplement estaven improvisant... recordo un moment cap al final que estava sentint com si un dinosaure de potes gelationses baixava de l'escenari i ens anava trepitjant a tot el public el cap a passes marcades pel baix del Tony Levin... I sense drogues! ,)
El Setlist? no m'el feu recordar, pero llevat de mitja dotzena de temes que jo hages afegit, el repertori tenia TOT el que un fan dels Crimson pot demanar, RED, STARLESS, IN THE COURT, TRACK, DISCIPLINE....
Diuen les llegendes locals que fins i tot ells s'ho van passar be... en Mastellotto va aplaudir a mig solo (brutal brutal brutal) amb el que Harisson ens va regalar al 21st Century final, i hi ha qui jura sobre la biblia que el mateix Robert Fripp va aixecar una cella en senyal d'aprobació al final del concert.... pero no esta contrastat
...simplement apoteòsic.

‎Sergi Marzabal‎ 

No hay comentarios:

Publicar un comentario